Aprovada la Moció de suport a la gent gran, contra la deshumanització dels serveis bancaris davant la bretxa digital i les comissions abusives per al tracte de les entitats financeres

El darrer Ple de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, celebrat el 30 de setembre de 2021, va aprovar la Moció de suport a la gent gran, contra la deshumanització dels serveis bancaris davant la bretxa digital i les comissions abusives per al tracte de les entitats financeres.

La Moció va ser presentada per el Consell Comarcal del Vallès Oriental i proposada per la Comissió Permanent del Consell Consultiu de la Gent Gran del Vallès Oriental i va ser aprovada per unanimitat per part de tots els grups polítics municipals.

Té la finalitat d'instar al conjunt d'entitats financeres i bancàries que operen als nostres municipis que revisin els seus protocols recuperant l'atenció personalitzada adreçada a aquelles persones grans o vulnerables que no poden fer ús de les tecnologies i se'ls assessori, informi i acompanyi en la realització de gestions.

I demanar a les instàncies competents que es regularitzi una normativa més justa, d'equilibri territorial i solidària, que permeti donar servei als veïns i veïnes dels municipis que s'han quedat sense sucursal bancària.

TEXT MOCIÓ DE SUPORT A LA GENT GRAN, CONTRA LA DESHUMANITZACIÓ DELS SERVEIS BANCARIS DAVANT LA BRETXA DIGITAL I LES COMISSIONS ABUSIVES

L'empitjorament del servei ofert per les entitats bancàries al conjunt del territori català és una realitat que s'ha anat agreujant durant els darrers anys. Constatem com els bancs han canviat les normes d'atenció a les persones, imposant un sistema que exclou aquelles que no tenen capacitat ni competències en la utilització de les noves tecnologies. El fet de tractar amb un caixer automàtic les deixa fora de lloc.

Primer es van establir horaris cada cop més limitats, després es va oferir l'ús del caixer amb el suport d'un empleat o empleada i, finalment s'ha remès a les persones a un caixer sense cap mena de suport o ajuda, fet que s'ha agreujat en el cas de molts municipis tant urbans com rurals, que s'han anat reduint o s'han quedat sense cap sucursal bancària.

Aquesta pràctica dels serveis bancaris, no contribueix a la sensibilització i foment del bon tracte cap a la gent gran, tot el contrari, posa de manifest la deshumanització de l'atenció d'aquestes entitats envers nosaltres.

Considerem que les persones que pateixen una malaltia, limitacions o falta de competències en aquesta matèria no han de ser excloses socialment. Per dret han de ser tractades com una persona més de la nostra comunitat, facilitant-los les eines necessàries que les rescatin de la bretxa que les porta a una forma de marginació social.

Les persones i la seva condició de clients, els ha de permetre tenir dret que se'ls reconegui la seva independència per escollir i rebre l'atenció que requereixin la manera que ho necessitin.

Les noves tecnologies són una ajuda per al desenvolupament de la nostra comunitat, avançant cap a un futur que hauria de ser més social i beneficiós per a tothom, per tal d'aconseguir unes ciutats i uns municipis veritablement amigables amb les persones, especialment amb les més vulnerables, que en aquest cas inclou les més grans.

Per altre costat, els bancs han fitxat unes quotes abusives que denominen "prestació de serveis", a totes aquelles persones que tinguin ingressos mensuals inferior a 600€ (pensionistes, assalariats/des, desocupats/des, subsidis, etc), és a dir a les persones més desfavorides i que en estar totes i tots obligats a percebre els seus ingressos per transferències bancàries, el banc tenen tot el control, per desenvolupar aquestes pràctiques poc ètiques i denunciables en un moment de crisi sanitària i social com l'actual que perjudica els i les més desfavorides atesa la insuficiència d'ingressos que perceben.

Per això reclamem als bancs que retirin aquestes quotes abusives i siguin més empàtics amb la ciutadania i sobretot amb les persones amb més dificultats econòmiques, ja que durant el 2008 gran part del sector bancari espanyol fou rescatat amb 65.000 milions d'euros. D'aquests, 42.000 milions d'euros van ser aportats per l'Estat i 23.000 milions d'euros del Fons de Garantia de Dipòsit, és a dir, amb l'aportació dels impostos de la ciutadania van ser entregats a entitats 42.000 milions, que al final estan sent a fons perdut.