L'Ajuntament commemora el Dia Mundial de l'Aigua amb l'article "SOM AIGUA" per reflexionar i conscienciar sobre el seu valor

L'Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l'Aigua. La celebració d'aquest dia té com a objectiu centrar l'atenció de la població en la importància de l'aigua i la seva gestió com a recurs indispensable per a la vida.

Per commemorar aquest dia, la regidoria de Sostenibilitat comparteix el següent article amb la finalitat de reivindicar el significat de l'aigua per a les persones a través de dades reals de National Geographic que fan reflexionar.

SOM AIGUA:
Potser és que el gest resulta tan fàcil i quotidià i el seu import tan "petit" en relació amb altres subministraments, que no reconeixem el valor de l'aigua. Aquest líquid element, l'element de la vida, sovint ens passa desapercebut i menystingut.

Para't a pensar, només un moment, les vegades que fas servir aigua... és més: som aigua, no és cap metàfora, som aigua literalment. És el nostre principal component, ja que el 60% del nostre cos és aigua en l'edat adulta.

Aquí, a la banda privilegiada del món, segurament per tenir un accés tan senzill (com per art de màgia, oi?) no l'apreciem, no la sentim com a part essencial nostra i de la mateixa vida.

Us compartim una sèrie de dades per reflexionar-hi:

1. Molta aigua, poca potable: tot i que l'aigua cobreix el 70% de la superfície del nostre planeta, el 96.5% és aigua salada i només el 3.5% és dolça. Malgrat això, d'aquest últim percentatge, el 70% està congelada en pols i casquets polars. L'altre 30% s'amaga al subsol.
2. Un luxe per uns pocs: 3 de cada 10 éssers humans no disposen d'accés a aigua potable a les seves llars. Sumem que la manca de manteniment, controls sanitaris i, inclús, sabotatges fan que 6 de cada 10 persones no tinguin un subministrament net, potable i segur.
3. Recurs sobreexplotat: el canvi climàtic, sequeres cada cop més accentuades i el creixement de la població mundial esdevé en la base d'un dels problemes més greus del segle XXI: l'estrès hídric. Es necessita més aigua de la que la natura ofereix. Si continua aquesta tendència, aquest segle veurem grans migracions humanes desesperades per trobar aigua. L'or del segle XXI, per molt apocalíptic que sembli, no és l'escassetat de petroli, sinó d'aigua. Està comprovat que l'espècie humana ha sobreviscut sense petroli, però en cap cas sense aigua.
4. La manca d'aigua mata: sense aigua no hi ha vida. Ni cultius ni ramat. Es calcula que més de 700 menors de 5 anys moren cada dia de diarrea, a causa de l'aigua insalubre o d'un sanejament deficient.
5. I no parem de contaminar-la: el 80% de les aigües residuals s'aboquen al medi ambient contaminades. Difícilment l'aigua es neteja i requereix un gran consum d'energia, un dels altres grans problemes als quals ens enfrontem.
6. Consum humà desmesurat: per descomptat als països privilegiats.
7. Higiene o malbaratament?: una dutxa hauria de durar uns 6 minuts i consumir poc més de 100 litres d'aigua. La mitjana, però, és del doble. On més es consumeix és en el WC i en les rentadores. Hi ha moltes maneres (i fàcils) de reduir el consum en aquests àmbits. Usar sabons biodegradables és la millor alternativa.
8. I el que mengem: l' ONU estima que el 70% de la petjada hídrica a escala mundial està vinculada als aliments. Per exemple, per produir un kg d'arròs es necessiten uns 5000 litres d'aigua. Per un kg de vedella se'n necessiten 15.400 litres... triar una dieta bàsicament carnívora és devastador per la vida.
9. L'aigua condiciona l'educació: segons UNICEF el 31% de les escoles no tenen accés a l'aigua potable.
10. L'amenaça de la sequera: escalfament global, canvi climàtic, contaminació dels recursos hídrics, desertització i conflictes bèl·lics relacionats amb l'aigua dibuixen un panorama apocalíptic de cara a les pròximes dècades. Nacions Unides preveu que l'any 2050 més de la meitat de la població patirà escassetat d'aigua...

Totes aquestes dades són esgarrifoses i venen ganes de girar la cara, però la realitat no desapareix només per negar-la. Tenim tan mal entès que tot allò que podem pagar és nostre que hem compromès la nostra pròpia supervivència i, sobretot, les de les generacions futures. L'aigua és un bé universal de tots els éssers vius del planeta. No té propietari, però de tothom és la responsabilitat de cuidar-la. Cada gota compta!

Et convidem a reflexionar sobre la fortuna que significa obrir una aixeta i tenir aigua. Sigues conscient de la teva sort, moltes persones i altres éssers vius no la tenen.