Coincidint amb la primera trobada de grup de suport format per 10 cuidadores no professionals.
Avui, dissabte 5 de novembre, és el Dia Internacional de les persones cuidadores i amb el qual es pretén reconèixer la tasca de totes aquelles persones que es dediquen a la cura de persones grans o amb situació de dependència.
A més, coincideix amb la primera trobada del grup de suport i ajuda mútua de Sant Antoni de Vilamajor que va començar ahir amb un total de 10 persones cuidadores no professionals i que servirà com espai de relació i suport psicològic i emocional d'expressió de sentiments, emocions i preocupacions associades a les tasques de cura. La primera sessió va tenir lloc ahir a les Escoles Velles i va comptar amb la participació de la regidora de Salut, Elena Pino i Galbany.
Les dades mostren que 8 de cada 10 persones cuidadores no professionals són dones, de les quals, un 52% té entre 45 i 64 anys. De fet, el 60,4% de les dones enquestades es considera com a la màxima responsable de la persona dependent i un 65,4% veu la cura com una tasca natural. Això ens indica dues coses: d'una banda, la falta de co-responsabilitat de les tasques de cures per part d'altres membres de la família i de l'estat; de l'altra, la reproducció dels rols de gènere basats fortament en la divisió sexual del treball i de l'afecte.
Pel que fa a la dedicació, les dones cuidadores dediquen una mitjana de 14,6 h al dia a la cura.
La qualitat de vida, molt malmesa Les dones cuidadores tenen una pitjor percepció de la pròpia qualitat de vida en comparació amb els homes cuidadors. De fet, el 62% de les persones cuidadores se sent cansada, un 56% té por al futur, el 80% no se sent lliure per organitzar la seva vida i un 79% creu que no disposa del temps lliure suficient per dedicar-se'l a sí mateixa. L'estudi també deixa en evidència les precàries condicions econòmiques de les persones cuidadores, ja que el 78% de les persones enquestats no compta amb cap servei o prestació i el 62% considera que els seus ingressos no són suficients per estalviar o per fer front a alguna despesa extra.
D'altra banda, i com a resultat del procés d'envelliment de la població, s'observa un augment de l'edat de les persones cuidadores. Cada cop és més habitual trobar mares i pares envellits que cuiden de fills i filles greument dependents que també es fan grans. Un segon perfil emergent és el de dones cuidadores de 80 anys i més que estan cuidant de la seva parella també octogenària. Necessitats formatives a mida La dependència afecta la persona cuidadora en tots els aspectes de la seva vida. En aquest sentit, la formació pot esdevenir una eina per millorar la qualitat de vida a través de l'aprenentatge de tècniques que alleujaran els efectes a nivell físic i emocional. L'oportunitat de sentir-se acompanyades durant una formació millora els efectes psicològics amb relació a què suposa responsabilitzar-se de cuidar una persona en situació de dependència. Alhora, les formacions resulten fonamentals per establir lligams i crear grups de suport. L'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor vol reconèixer la tasca de les persones cuidadores, tant professionals com no professionals. Una tasca vital i imprescindible, sovint poc reconeguda i invisibilitzada.