L'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor s'adhereix a la campanya "Tots som referents lingüístics. No t'excusis!"

"Tots som referents lingüístics. No t'excusis!" és una campanya impulsada per Plataforma per la Llengua, el SEPC i la Intersindical, que busca el compromís, la voluntat i l'acció de tothom perquè el català sigui la llengua de referència dels nostres infants i adolescents. I renovar i enfortir el compromís amb el català dels sectors i agents més vinculats amb la joventut.

La campanya, que va ser proposada pel Grup Polític Municipal JxSAV- JUNTS al govern actual i en la darrera sessió ordinària del Ple, reivindica la responsabilitat individual necessària per a mantenir la vitalitat i l'ús social de la llengua, la qual ha anat retrocedint amb els temps. Actualment, la situació és especialment preocupant entre infants i adolescents, que veuen el català com una llengua acadèmica, allunyada del món del lleure i les relacions personals. Tots els qui ens hi relacionem en el dia a dia (a casa, a l'escola, en el temps lliure...) som importants en la transmissió de la consciència lingüística: som els seus referents.

"Durant la dictadura, els teus avis van lluitar per mantenir el català malgrat la persecució franquista. Durant la Transició, els teus pares van lluitar per normalitzar el català a les escoles", relata la veu del vídeo, abans de fer una crida a parlar la llengua: "ara et toca a tu, no et quedis de braços plegats, ets exemple per als joves d'avui".

L'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor ja s'ha adherit a la campanya com a administració i anima a la població a fer el pas i a signar la carta oberta a títol particular "No t'excusis" AQUÍ"

Carta oberta al conjunt de la societat catalana,

• En els darrers quinze anys el català ha anat perdent parlants i ús social d'acord amb les dades oficials de la mateixa Generalitat de Catalunya. La prova més evident d'aquesta tendència es veu sobretot entre el jovent, perquè només el 14,6% de les converses a l'hora del pati en instituts de zones urbanes de Catalunya són en català. Aquest fenomen no es limita estrictament a l'àrea metropolitana, sinó que s'estén arreu del país, cosa que implica una pèrdua de capital simbòlic: el català ja es percep com una llengua de segon nivell.

• A la dècada del 1980, Catalunya va desenvolupar el sistema educatiu de conjunció i en algunes zones més castellanoparlants es va fer servir la metodologia de la immersió. Aquest sistema ha acomplert majoritàriament el primer dels dos objectius pels quals va néixer: que en acabar l'etapa obligatòria tot l'alumnat català fos competent en les dues llengües oficials. Però ha oblidat el segon, tant o més important: que tots els futurs ciutadans del país, sense excepció, sentissin com a pròpia la llengua catalana, al marge dels orígens familiars.

• Les causes d'aquesta situació són diverses i complexes. Tanmateix, no hi ha dubte que darrerament s'ha constatat un notable relaxament en la consciència lingüística. No ens referim només al disfuncionament greu que suposa que bona part de les classes de secundària es facin en castellà i la inspecció no hi posi remei. Les dades mostren que, fora de l'aula, en espais de lleure com el pati, més d'un terç del personal docent dels instituts de les nostres ciutats s'adreça en castellà a l'alumnat. Es tracta d'un fet especialment greu perquè promou la percepció que el català és només la llengua d'una part del país i no del conjunt de la ciutadania.