Llegeix l'entrevista sencera al jove vilamajorí Àlex Palou

En el nou número 35 de la revista municipal de SAV, l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor ha fet una entrevista al jove veí Àlex Palou.

Una de les figures emergents de l'automobilisme català i internacional. El pilot de Sant Antoni de Vilamajor, amb només 23 anys, ja té una gran experiència en aquest esport, on ha competit a Superfórmula, Formula 2 i 3 o GP3 Series, entre d'altres. Aquest any ha debutat amb nota a la Indycar.

L'entrevista:

• Tres curses i el primer podi. Quin debut a la Indycar... ​No m’esperava que aquest resultat arribés tan de pressa. Tenim un bon cotxe i tindrem oportunitats de fer més podis, però haver firmat una tercera posició en les curses inicials ja és un èxit. Les sensacions són molt bones, tenint en compte que porto molt poques hores sobre el cotxe per culpa de la restricció d’horaris i entrenaments degut a la pandèmia.

• Poques hores, sis grans premis concentrats en tres setmanes, i ja has completat les primeres curses en oval curt. M’agrada córrer en un circuit oval curt. La propera vegada estaré més tranquil i ja sabré què puc esperar-me. N’he après molt, i mica en mica m’he anat sentit més còmode. El cotxe cada vegada ha anat més bé, i ja en la segona carrera a Iowa he aconseguit avançar a molts pilots, també per l’exterior.

• L'objectiu per aquesta temporada és Top-10 i millor debutant de l'any? I tant. Malgrat la igualtat que hi ha a la IndyCar, intentarem estar entre els deu primers, sense descartar poder estar més a munt. Evidentment, ser rookie de l'any és el primer objectiu que tenim, ja que aquí està molt valorat i en una temporada tan estranya com aquesta és molt important ser-ho.

• I en un futur, quins són els reptes que et planteges? El primer repte és ara: guanyar curses, fer podis, sumar molts punts, guanyar aquest campionat de debutants i ensenyar als altres equips que estem aquí per guanyar. Aquest any toca fer bons resultats per intentar tenir un cotxe més competitiu en un futur i poder lluitar per campionats. Ja que aquí hi ha molta diferència d'un equip a l'altre i si no estàs en un equip guanyador, no pots optar als campionats. Hem de tenir una bona carta de presentació per poder arribar a un equip dels grans.

• Com arriba un jove de Vilamajor, d'una família sense tradició automobilística, a convertir-se en un dels millors pilots del món? La veritat és que costa explicar-ho i si ho hagués de tornar a fer, em sembla que no me’n sortiria. Això sí, ha estat a base del treball de tothom, no només meu, ja que la meva família sempre ha estat al meu costat: el meu pare, la meva mare, la meva germana, els avis, els tiets... tothom ha estat sempre amb mi contribuint a aquest èxit.

• I una mica de sort... És clar. Sempre hi ha alguna persona que ens ha ajudat en un moment clau. Com aquest any, que tenim la sort i l'oportunitat d'estar aquí a la IndyCar i ara depèn de nosaltres firmar uns bons resultats.

• Ara estem veient la part positiva, però segur que t'ha comportat molts sacrificis... Cap part negativa ha estat tan gran com totes les coses bones que m'han aportat les carreres. Però el pitjor de tot és no poder veure la família tan sovint com voldria. Visc als Estats Units i fa dos mesos i mig que no els puc veure, i això em passa des que era ben petit. És el principal sacrifici. Això sí, quan estem junts m’ajuden a estar al 100%.

• Doncs les vacances, a casa, no? A molta gent li agrada anar de vacances per desconnectar de la família i en el meu cas, és el contrari, vull anar de vacances a casa per poder estar amb la família.

• La teva situació actual t'obliga a viatges constants pels cinc continents però, tens temps de tornar a Sant Antoni de Vilamajor? Aquest any ho tindré complicat, ja amb la pandèmia ocasionada per la Covid-19 no puc tornar fàcilment i hauria de fer quarantena. Però a finals d’any espero poder tornar aquí a Sant Antoni i poder anar a casa dels meus pares i reunir-nos amb tota la família.

• Què és el que més trobes a faltar del poble? El que més trobo a faltar de Sant Antoni són les petites coses i les més normals, com conèixer tots els racons, tenir-ho tot a mà i tenir la sensació que és el meu poble i que sóc a casa. Ara visc a una ciutat gran com Austin, a Texas. Està molt bé, però no és el mateix.

• A finals d'agost tenim la Festa Major. No hi podràs ser perquè estaràs disputant una cita mítica com Indianapolis, i davant pilots com Fernando Alonso... Un somni per qualsevol pilot, oi? Doncs sí, la veritat que la Indy 500 és la carrera més important de l'automobilisme i poder participar-hi és una bogeria. Que hi sigui l'Alonso li dóna més nivell i reconeixement a la carrera, per mi i per a tots els pilots. Hi haurà molta gent que no em coneix, que mirarà la carrera per ell i al mateix temps em veuran i em coneixeran a mi per ser un pilot del mateix país. Mai m’hauria imaginat participar a les 500 miles d’Indianapolis; és un altre somni fet realitat.

• Què se sent córrer en un circuit oval i a més de 350 kms/h? És molt ràpid i al principi pensava que aquests estaven bojos i de fet, ho segueixo pensant. Però són unes carreres molt emocionants per a tots, pel pilot, per l'equip i pels espectadors. Si per la televisió ja s'aprecia la gran velocitat, en el circuit encara més, quan ho vius la sensació és més gran i molt emocionant. Encara estic agafant-li el el truc als ovals i no estic acostumat del tot i en alguns moments passo una mica de por, tot i que ho gaudeixo molt i m'agraden molt les carreres en aquest tipus de circuits.

• Encara que no sigui una prioritat per a tu, descartes la F1 en un futur? De moment sí, descarto la fórmula 1. Qualsevol pilot vol arribar a ser pilot de F1, però arriba un moment que t'adones de tot el que cal per arribar a estar a la F1. Et fan falta resultats i haver-ho guanyat tot, així com els diners que necessites, i jo no ho tenia. No m'havia pogut permetre estar en equips que lluitessin per campionats i vaig buscar l'oportunitat més gran que tenia: la Indycar. I de moment està sortint tot molt bé.

• Com t’ha afectat l'actual pandèmia del Coronavirus? Moltíssim. Primer als meus entrenaments. Com tothom, vaig estar moltes setmanes tancat a casa pràcticament sense poder fer esport, i ho vaig notar molt. Una vegada vaig arribar ales Estats Units, vaig haver de treballar molt per agafar de nou la rutina d’entrenament i posar-me en forma. La pandèmia també ha afectat a la competició. Calendari comprimit, sense pràcticament entrenaments... imagina’t què representa això per a un debutant. I ha canviat també la forma de viatjar. Ara vas a un aeroport i gairebé no hi ha ningú... En definitiva, aquesta pandèmia ha afectat a tothom i en molts sentits i desitjo que tot vaig bé i torni a la normalitat al més aviat possible.

Des de l'Ajuntament compartim el teu desig, molta sort en el què resta de temporada i esperem veure’t aviat a SAV!