Església de Sant Antoni

Cal destacar que es té constància de la construcció d’una primitiva església de Sant Antoni l’any 1555 per en Pere Sunyer, amb llicència del bisbe de Barcelona Joan Caçador. Aquesta capella fou erigida abans de la formació del poble, en un encreuament de camins a l’entrada de l’actual carrer Vell, per on passava el camí ral.

L’any 1789 es va acabar una nova església, que fou aixecada en el mateix lloc on hi havia hagut la primera capella, amb una escassesa de mitjans que no quadrava amb les altres construccions del segle XVIIIè. Era una església desprovista de vistositat i el mateix campanar passava desapercebut, si bé tenia cinc campanes. Era un temple d’una sola nau, coberta amb volta de canó i la porta neoclàssica tenia un timpà triangular amb la llegenda “Ave Maria” i la data del 1789. Un contrafort que hi havia a l’entrada del carrer Vell fou abatut cap a l’any 1925 i l’església, després de ser incendiada, fou derruïda l’any 1936.

L’església actual fou construïda entre els anys 1944 i 1949, segons el projecte de l’arquitecte Sebastià Bonet i Ayet. És de tipus basilical. Té una nau major central. Sota la barbacana la volta una cornisa seguida. La façana acaba amb un frontó i l’esmentada cornisa. En el frontó hi ha un petit ull de bou, amb tres buits de mig punt a sota. Té una portada en el centre i sengles portades a cada costat, enquadrades.

El pòrtic té set arcs de mig punt. Els dos laterals se sotenen en pilastres amb mitges columnes adossades. Els altres arcs sobre columnes senceres, de fust llis i capitells corintis com les columnes anteriors.

La part interior (la fàbrica) la composen tres naus en forma basilical i separades per quatre columnes a cada costat, de fust llis i capitell corinti. L’absis és circular.